CONTENEDORS

Contenidor groc (envasos): en aquest s'han de dipositar tot tipus d'envasos lleugers com els envasos de plàstics (ampolles, terrines, bosses, safates, etc.), llaunes (begudes, conserves, etc.), brics, paper d'alumini.
Contenidor blau (paper i cartó): en aquest contenidor s'han de dipositar els envasos de cartó (caixes, safates, etc.), Així com els diaris, revistes, papers d'embolicar, propaganda, etc. És aconsellable plegar les caixes de manera que ocupin el mínim espai dins del contenidor.
Contenidor verd clar (vidre): en aquest contenidor es diposita vidre. No s'hi poden llençar xapes ni tapes de metall.
Contenidor marró (matèria orgànica): en aquest contenidor es diposita restes de menjar, restes vegetals, taps de suro, el marro delcafè, paper de cuina...
Contenidor gris (rebuig): en ell s'hi diposita la resta de residus que no tenen cabuda en els grups anteriors.



Contenidors de piles i fluorescents: s'hi dipositen aquests productes perquè no es poden llençar a cap altre contenidor.

IMATGE DEL RECICLATGE

VIDEO DEL RECICLATGE:

VIDEO DE L'ALIMENTACIÓ DE LA GENT GRAN:

ALIMENTACIÓ DE LA GENT GRAN

L'alimentacio de la gent gran

QUÈ VOL DIR TENIR UNA ALIMENTACIÓ SALUDABLE?

Significa menjar abundants verdures i fruites diàriament, prendre llet o iogurt amb poc greix, preferir el peix, gall dindi, pollastre o carns vermelles sense greix, menjar llegums i grans sencers i beure molta aigua.

Aquests aliments ens permeten estar sans i viure millor, perquè aporten una quantitat suficient de proteïnes, greixos essencials, minerals, antioxidants i aigua. Gràcies a ells, el nostre cos funciona bé i crea els mecanismes per defensar-se de les malalties.

Per aconseguir els seus beneficis, aquests aliments s'han de consumir aproximadament en la següent quantitat diària:

 PLA D'ALIMENTACIÓ PER AL ADULT MAJOR

 2 A 3 tasses de llet o iogurt amb poc greix

(Un iogurt, un tros de quesillo o una llesca de formatge reemplacen una tassa de llet)

 1 presa de peix fresc o en conserva, o pollastre o gall dindi o 1 ou

(El dia que mengi llegums o ou, no necessita menjar carn)

 2 plats de verdures, crues o cuites

 2 a 3 fruites o sucs de fruites naturals

 1 ½ a 2 pans, de preferència batuts (marraqueta) o pa de motlle

 1 a 1 ½ tasses de llegums cuits dues vegades per setmana. La resta dels dies pot menjar arròs, fideus, sèmola o papes cuites en quantitat moderada

 Una petita quantitat d'oli per cuinar i amanir les amanides

 Molt poca sucre

 6 a 8 gots d'aigua

  

¿PER QUÈ MENJAR CARN COM PEIX, GALL DINDI O POLLASTRE?

• Perquè contenen proteïnes, ferro i zinc.

• Serveixen per renovar i reparar els teixits del cos, prevenir l'anèmia i defensar-se de les malalties.

• Els greixos del peix, del tipus omega 3, ajuden a prevenir les malalties del cor.

• Coma tonyina, sorell o truita almenys 2 vegades per setmana. Prepareu-a la planxa, al vapor o al forn i condiménteles amb suc de llimona, pebre vermell, ceba, xampinyons, tomàquet, all o curri.

• Li quedaran saborosos, sans i nutritius.

• Pot treure l'excés de sal del peix en conserva rentant en un colador fi.

• Les carns vermelles altes en greixos (boví, porc i xai), les cecinas, embotits, les vísceres (fetge, ronyons i cervell) i el rovell d'ou contenen greixos saturats i colesterol, perillosos per al cor.

• Cómalos només en ocasions especials i en molt petita quantitat.

QUÈ CAL SABER DELS GREIXOS I OLIS?

L'oli conté àcids grassos essencials per a la salut, inclogui una petita quantitat en la seva alimentació diària. Utilitza de preferència olis de canola o soja, que contenen greixos omega 3, oliva o un altre oli vegetal.

La mantega, crema, maionesa, paté i productes de pastisseria amb crema, aporten greixos saturats i colesterol, a més de calories. Deixeu només per a ocasions especials, igual que els fregits.

Llegeixi sempre l'etiqueta dels aliments que compra. Prefereixi aquells que contenen menys sodi (sal).

PRENGUI PROU AIGUA

Amb l'edat, la sensació de set disminueix. L'aigua és essencial per li bon funcionament dels ronyons, evita la deshidratació, manté la temperatura corporal normal i ajuda a la digestió.

Prengui 6 a 8 gots d'aigua al dia, encara que no tingui set.

Suggeriments per a Esmorzars i onzes:

• 1 tassa de llet sola o amb xocolata en pols

• ½ unitat de pa marraqueta amb palta mòlta

• ½ got de suc de fruita natural

• Compota de pruna

• 1 Tassa de llet amb cafè

• 4 a 5 galetes d'aigua o soda amb melmelada

• (si és diabètic / a, reemplácela melmelada per quesillo o formatge sense greix)

• ½ got de suc de fruita natural

• Arròs amb llet (amb poca sucre) g

Suggeriments per a dinars i sopars:

Dinar

• Amanida de pastanaga ratllada amb panses. Cassola de gall dindi o pollastre. Una fruita.

• Sopa de crema de veces. Peix cuit amb una papa. Amanida de fruites.

• Amanida de betarraga amb nou dur. Estofat de gall dindi. Poma rostida.

• Amanida de tonyina amb enciam. Llentia guisada. Una porció de flam.

• Sopa de crema d'espàrrecs. Charquicán de verdures. Una fruita amb mel.

Sopars

• Sopa de crema de verdures. Sèmola amb llet

• Peix al vapor amb una papa cuita i verdures de l'estació. Compota de prunes.

• Truita de tonyina amb espinacs. Maizena amb caramel.

• Sopa crema de verdures. Compota de fruites.

RECOMANACIONS PRÀCTIQUES

• Augmenti el consum d'aliments rics en fibra, com llegums, fruites o verdures crues, pa i cereals integrals. La fibra dels aliments ajuda a baixar el colesterol i millora la digestió.

• Reduïu el consum de te i cafè perquè alteren el son i són diürètics, és a dir contribueixen a la deshidratació, especialment quan es pren poc líquid.

• Begui aigua en els intervals dels àpats, 6 a 8 gots al dia.

• Si pren begudes alcohòliques, disminueixi el seu consum a no més d'una copa de vi negre al dia. L'alcohol modifica l'efecte dels medicaments, augmenta el risc d'accidents, caigudes, fractures i eleva la pressió sanguínia.

• Renti els aliments que contenen major quantitat de sal com olives, tonyina en conserva, etc.

• Coma lent, mastegui bé.

• Si té problemes per mastegar, com la carn mòlta i les verdures i fruites ratllades o cuites.

• remplace les carns vermelles per llegums, carn vegetal, ous, sorell, salmó en conserva.

• Consumiu 1 a 2 ous a la setmana.

• En comprar carn, triï la que té menys greix. No compri ossos perquè no alimenten.

• Coma en el possible 4 àpats al dia.

PER VIURE MÉS I MILLOR SIGA AQUESTS CONSELLS:

• No fumi

• Limiteu el consum d'alcohol

• Mantingui un pes normal (eviti el sobrepès i l'obesitat)

• Realitzi activitat física regular i mantinguda en el temps

• Mantingueu una alimentació saludable

• Prengui força aigua

QUÈ ACTIVITAT FÍSICA CAL FER?

• Un. Pot caminar, pujar escales, arreglar el jardí, nedar o inscriure en classes de ball o algun esport del seu grat.

• L'ideal és realitzar 40 minuts o 1 hora diària d'algun exercici que no necessita ser vigorós, però si mantingut en el temps.

• Recordeu, qualsevol exercici és millor que res; encara que es realitzi per períodes de 10 a 15 minuts. Si té alguna limitació física, consulti a un professional de la salut per a realitzar els exercicis apropiats a la seva condició.

CONSELLS PER PREVENIR LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ ALIMENTÀRIA.

Precaucions a preparar aliments o menjar, per evitar els riscos de malalties com les gastroenteritis, l'hepatitis o la febre tifoide.

• Renteu-vos les mans abans i després de manipular aliments, cada vegada que vagi al bany, en prendre un aliment cru i després un de cuinat i en tocar qualsevol altre objecte o superfície que pugui embrutar les mans.

• Renteu bé els aliments que va a preparar.

• Mantingui neteja la superfície on es col·loquen els aliments i els estris que ocupa per la seva preparació o emmagatzematge.

• Mai barregi aliments crus amb aliments cuits.

• Refredeu ràpidament els aliments preparats que es van a guardar a la nevera.

• No utilitzeu el forn per guardar els aliments preparats.

GUIES D'ALIMENTACIÓ PER L'ADULT MAJOR.

• Consumiu 3 vegades al dia productes lactis com ara llet, iogurt, quesillo o formatge fresc, de preferència semidescremats o descremats.

• Coma almenys dos plats de verdures i fruites de diferents colors cada dia.

• Coma porotos, cigrons, llenties o veces almenys dues vegades per setmana, en reemplaçament de la carn.

• Coma peix, mínim dos cops per setmana, cuit, al forn, al vapor oa la planxa.

• Prefereixi els aliments amb menys contingut de greixos saturats i colesterol.

• Reduïu el seu consum habitual de sucre i sal.

• Prengui 6 a 8 gots d'aigua al dia.

VIDEO DE L'ALIMENTACIÓ DELS NADONS:

VIDEO DE LA PIRAMIDE D'ALIMENTS SALUDABLES:

alimentació equilibrada

L’alimentació equilibrada

És la que ens aporta tots els nutrients que el nostre cos necessita, a traves de la ingesta d’una quantitat adequada d’energia. És una alimentació sense carències nutritives ni desequilibris calòrics que produeixin alteracions en el pes corporal (estar massa prim o tenir excés de pes) i en la salut en general.

Els requeriments nutricionals i energètics depenen de l’edat. No té les mateixes necessitats un adolescent que una persona gran sedentària, una dona embarassada o un esportista professional.

L’alimentació ha de ser variada, la dieta quotidiana ha de contenir  la  màxima varietat possible d’aliments, per a garantir-nos una aportació de nutrients que eviti possibles carències.

Cal tenir en compte que no hi ha cap aliment que aporti tots i cadascun dels nutrients que el nostre organisme necessita. Hem d’aconseguir que a l’alimentació hi hagin productes   d’origen   i    de  grups

alimentaris diferents:

✓      Verdures

✓      Llegums

✓      Carn

✓      Peix

✓      oli d’oliva

✓      cereals

✓      lactis

✓      fruita fresca

✓      fruita seca, etc.

Si l’alimentació és variada, la vitamina, el mineral o la proteïna que falti en algun aliment, ens l’aportarà un altre i així, podrem aconseguir l’equilibri nutricional necessari.

A què anomenem aliments?

Els aliments són compostos naturals o transformats que contenen com a mínim una substància nutritiva. Poden ser d’origen animal o vegetal i poden presentar textures diferents (sòlids, líquids, etc.). Es classifiquen per grups en funció de  les característiques nutricionals de cadascun.

Què són els nutrients?

Els nutrients són les proteïnes, els hidrats de carboni, els greixos o lípids, les vitamines i els minerals continguts en els aliments.

Els aliments, un cop ingerits segueixen el recorregut del tub digestiu, i a través de diferents processos físics i químics, passen els nutrients que contenen al torrent circulatori, és a dir, a la sang.

En que es basa una alimentació equilibrada?

En 3 principis bàsics:

1.    Cobrir les necessitats calòriques o energètiques de l’organisme

2.    Aportar els requeriments nutricionals necessaris

3.    Fer una alimentació variada, és a dir, menjar aliments de tots els grups

1.  Necessitats calòriques o energètiques

Per a fer les activitats diàries, necessitem una aportació continua d’energia que ens proporcionen els diferents aliments.

El valor energètic o calòric correspon a la quantitat d’energia que s’obté d’un aliment un cop oxidat o metabolitzat.

Els hidrats de carboni poden ser simples com la glucosa o la sacarosa (sucre blanc)

o compostos com el midó.

Les proteïnes poden ser d’origen animal (carn, ous o peix) o d’origen vegetal (verdures, hortalisses o llegums). Les primeres es consideren d’alt valor biològic, mentre que les que procedeixen dels vegetals no són nutricionalment tan completes.

Els greixos poden ser saturats i insaturats. En general, els greixos saturats procedeixen en un percentatge molt elevat d’aliments com les carns, la brioixeria, etc., i abusar-ne incrementa el risc de patir determinades malalties, especialment les cardiovasculars. Els insaturats, en canvi, tenen un perfil més saludable, especialment quan es tracta de l’oli d’oliva.

Les necessitats individuals d’energia depenen de la composició corporal, de l’edat, del sexe i, cosa que és molt important, del grau d’activitat física. És l’únic factor sobre el qual podem incidir per modificar la nostra despesa energètica.

Els requeriments energètics, que poden ser de 2.600 a 3.000 kilocalories, o fins i tot més, en el cas d’un adolescent actiu.

1.  Requeriments nutricionals

Anomenem nutrients als elements continguts en els aliments que són necessaris per conservar la vida i la salut. Els nutrients són necessaris en uns percentatges determinats, ja que cadascun té funcions fisiològiques diferents:

Hidrats de carboni ………. 50-60% 

Greixos ………………………. 30-35%

Proteïnes ……………………. 10-15%

Aquestes proporcions oscil·len entre dos valors, ja que segons les característiques individuals, els requeriments poden variar d’una persona a un altra.

Per exemple, la quantitat de proteïnes necessàries és superior en els adolescents que en els adults, o bé, les persones molt actives requeriran més proporció d’hidrats de carboni que les sedentàries.

1.  Varietat alimentària

Quan es diu que una alimentació saludable ha de ser variada, vol dir que ha d’incloure aliments de tots els grups segons la freqüència que s’exposa en la piràmide dels aliments.

Una alimentació variada permet ingerir una àmplia gamma de nutrients.

Per assolir aquest equilibri nutricional,  és  molt  important

no saltar-se cap àpat i fer una distribució adequada de l’energia i els aliments ingerits en cada menjar. Es recomana repartir-los de la manera següent:

·          25% per a l’esmorzar (pot fer-se en 2 àpats, en llevar-se i a mig matí)

·          35% per al dinar

·          15% per al berenar

·          25% per al sopar

L’esmorzar és un àpat bàsic, millora el rendiment físic i intel·lectual durant la jornada matinal escolar o laboral. En aquest sentit, i dins del 25% esmentat, pot ser molt recomanable fer un mos a mig matí per a que no passin gaires hores entre l’esmorzar i el dinar. Per exemple es pot prendre una fruita amb iogurt a primera hora i un entrepà amb un suc de fruita o amb un cafè amb llet a mig matí.

Una alimentació saludable no vol dir necessàriament una dieta avorrida o monòtona ni a base de productes especials i bàsicament cars, com poden ser els aliments dietètics: els productes light o els aliments ecològics...

Al contrari, una alimentació saludable ha de ser:

✓     Variada: tant en aliments com en tècniques de preparació

✓     Moderada: cal adequar la quantitat de les racions a l’edat i a les necessitats individuals (ni carències, ni excessos)

✓     Equilibrada: adequant la proporció entre els diferents aliments i el seu origen animal o vegetal

✓    Satisfactoria: el plaer de menjar bé, cal aconseguir combinar el caràcter

saludable de l’alimentació i gaudir del menjar.

L’alimentació mediterrània constitueix un model alimentari que reuneix totes aquestes característiques, i per això ha estat científicament reconeguda com a una de les maneres d’alimentar-se més saludables del món.

Grups        d’aliments

 

1.  Fruites

Les fruites i els sucs de fruita  ens  aporten aigua, sucres, vitamines com la C i  els carotens; minerals com el potassi i el seleni, i fibra.

Els sucs aporten només vitamines i minerals,  i els manquen la major part de la fibra que aporta la fruita sencera. Les  fruites  dessecades (prunes, castanyes, panses, dàtils) es caracteritzen per menys contingut d’aigua. És important que n’hi hagi una que sigui rica en vitamina C (cítrics, kiwis, maduixes, etc.).

2.  Verdures i hortalisses.

Les verdures i les hortalisses són una font important de vitamines, minerals, fibra  i  antioxidants,  per la qual cosa és recomanable consumir-les diàriament. La millor manera d’aprofitar totes les vitamines i minerals és  prendre- les crues, soles o en amanida. Preparar-les al forn o a la planxa és una altra deliciosa opció. Si es bullen, és convenient aprofitar l’aigua per a

sopes o purés, perquè hi queden molts dels minerals en l’aigua de cocció. 

Si es couen al vapor mantenen la majoria de nutrients.

3.  Llet i derivats

Els  lactis  (llet,  iogurts,  mató,  formatges,  crema,  etc.)  són  una  font  important  de

proteïnes d’alta qualitat, lactosa, vitamines  (A,  D,  B2  i B12) i de calci, mineral importantíssim perquè es formin els ossos i les dents, així com per prevenir l’osteoporosi.

El iogurt fresc i altres llets fermentades s’inclouen en el grup dels aliments probiòtics, que tenen alguns efectes beneficiosos, com millorar la resposta immunitària (augment de les defenses), redueixen les molèsties en persones amb mala absorció de la lactosa i protegeixen l’intestí dels microorganismes patògens.

Hauríem de consumir de 2 a 4 racions de lactis  al dia, segons la nostra edat i situació fisiològica (embaràs, lactància, etc.).

La llet és molt convenient en totes les etapes de la vida, especialment   durant   la   lactància,   el   creixement   i   la

menopausa, i també en la població d’edat avançada. Un nen en edat escolar que begui mig litre de llet al dia, aconsegueix per aquesta via el 50% de les proteïnes i més del 80% del calci i de la vitamina B2 que necessita. Amb igual quantitat, un adult cobreix el 30% de les seves necessitats diàries de proteïnes i el 100% de les de calci.

Edat Fins als 6 mesos	Ingesta diària (mg) 210
6-12 mesos	270
1-5 anys	500-800
6-10 anys	800 - 1.300
11-24 anys	1.300
25-70 anys	1.000
Embaràs i lactància	1.000-1.300

4.  Carns i embotits

La carn és una font important de proteïnes d’alt valor biològic, de vitamina B12, ferro, potassi, fòsfor i zinc.

A causa del seu contingut en greixos saturats, és molt important triar talls magres de carn. La carn conté ferro d’alta absorció digestiva. Els embotits grassos han de consumir-se sols ocasionalment, ja que aporten gran quantitat de greixos saturats,  colesterol i sodi, que poden afectar el nostre sistema cardiovascular.

5.  Peix i marisc

El peix és una bona font de proteïnes d’elevada qualitat, vitamina D i iode. El peix blau (tonyina, areng, sardina, cavalla, salmó, anguila, bonítol, etc) és molt ric en àcids grassos poliinsaturats omega-3, que són essencials (s’obtenen a traves dels aliments ja que el nostre cos no pot produir-los) El marisc és una gran font de vitamines (B1, B12) i minerals com el fòsfor, el potassi, el ferro, el iode, el fluor i el zinc. Així mateix, té un contingut alt en proteïnes i baix en sodi, calories i greixos saturats.

6.  Ous

Són un aliment de gran interès nutricional que ens aporta proteïnes d’elevada qualitat, vitamines (A, D i B12) i minerals (fòsfor i seleni). Els ous aporten, a més, nutrients essencials en les etapes de creixement i en circumstàncies fisiològiques especials com l’embaràs, la lactància i la vellesa. El consum de , aliments amb què comparteix qualitats nutritives semblants.

7. Llegums

Les mongetes, els pèsols, els cigrons, les faves i les llenties, ens aporten hidrats de carboni, fibra, vitamines, minerals i també proteïnes,.Si es combinen els llegums amb els cereals, s’obté una aportació de proteïnes de més qualitat, ja que al combinar els dos aliments augmenta el valor proteic.

8.  Cereals

Els cereals han de constituir la base fonamental de la nostra alimentació, ja que són una font d’energia important.

Els aliments que els contenen són el pa, la pasta, l’arròs i els cereals d’esmorzar.

Els aliments integrals (pasta, arròs, pa, farines) són més rics en fibra, vitamines i minerals que els refinats.

Les patates i la resta de tubercles se solen incloure en aquest grup, si bé que en general, a causa de l’índex glicèmic més elevat i de la cocció, mereixerien tractar- se en un grup a part.

Es recomana:

·          Pà, preferiblement integral, és ric en fibra, vitamines B1 i B6 i magnesi. Es recomana consumir-lo diàriament.

·          Pasta i arròs 2-3 vegades a la setmana

·          Cereals i derivats de 4 a 6 racions de al dia, preferiblement integral.

8.  Fruita seca

 

La característica principal de la fruita seca és l’alt contingut energètic i la important aportació d’àcids  grassos  insaturats (omega 3 i omega 6) i  fibra.

És font de proteïnes i lípids  d’origen vegetal. El contingut en greixos de les ametlles, les avellanes, els anacards, els pinyons, els pistatxos i les nous és majoritàriament de tipus insaturat.

9.      Sucres, dolços i begudes ensucrades

 

Els sucres d’absorció ràpida, com el sucre     de       taula i     la     mel,      es caracteritzen per aportar energia i augmentar               l’acceptabilitat    dels aliments i les begudes. És un grup d’aliments      superflus,           i      no        és necessari consumir-ne. El consum d’aquests sucres ha de ser moderat, ja  que una ingesta elevada       pot afavorir un    increment   de pes i produir càries dental. Per tant, és recomanable  moderar  la  ingesta de productes rics en sucres simples, i consumir els    preparats     ensucrats només    ocasionalment.

8.      Olis i greixos

Els greixos són essencials per a la nostra salut perquè intervenen en la composició de les membranes cel·lulars i les estructures nuclears. Tot i així, els greixos i els olis han de consumir- se amb moderació, a causa de l’elevada aportació calòrica. Són molt més saludables els greixos d’origen vegetal, sobretot l’oli d’oliva verge. Aquests greixos són preferibles als d’origen animal.

L’oli és ric en greixos monoinsaturats i antioxidants. Es recomana tant per  cuinar com per amanir, ja que presenta propietats cardiosaludables a l’actuar favorablement sobre els nivells de colesterol en sang. No hem d’oblidar que la ingesta de greixos és fonamental per al funcionament correcte del nostre organisme, però sempre que la nostra dieta els inclogui tant en la quantitat com en qualitat adequades.